Receptes de maig

Entrem a la primavera de ple i el Sílver, cuiner de l'escola, ens torna a oferir un parell de receptes interessants.

Per posar-les en pràctica podeu anar a l'enllaç:

RECEPTES DE MAIG

Receptes d'abril

Des del servei de cuina i menjador el nostre cuiner, el Sílver, ens envia dues interessants receptes. 

Podeu visualitzar-les a:

RECEPTES D'ABRIL

Receptes de març

Temps de carnestoltes i el Sílver que segueix amb la seva sana costum d'enviar-nos unes receptes per viure a taula amb alegria.
Les propostes són bacallà i bròquil... gaudiu molt!
Podeu anar a: RECEPTES MARÇ

Receptes de febrer

El nostre cuiner, el Sílver, ens proposa tres receptes per aquest mes de febrer.

Si aneu a l'enllaç podreu llegir-les: RECEPTES FEBRER

Bon profit!

Reflexió sobre el SUCRE

La nostra nutrició està fonamentada en tres pilars, els anomenats principis immediats: hidrats de carboni, proteïnes i greixos. Els sucres pertanyen al grup dels hidrats de carboni. Aquests els podem classificar en dos grans grups:

            - Complexos: Són hidrats de carboni de cadena llarga i d’absorció            intestinal més lenta degut al temps que necessita l’intestí per      metabolitzar-los (digerir-los). A aquest grup corresponen per   exemple       les fècules(patata, moniato, mandioca...), cereals(arròs, blat de moro,            blat, civada, sègol, ordi, espelta, kamut, quinoa, mill, blat sarraí...) i   productes farinacis fets amb aquests (pa, pastisseria, pasta...), també      els llegums.

            - Simples: Són hidrats de carboni de cadena curta (monosacàrids i disacàrids) i d’absorció ràpida ja que són compostos de una o dues         molècules. A aquest grup pertanyen els sucres, la fruita, mel,           dolços en general (pastisseria, brioixeria...), sucs de fruita, melmelades,             llaminadures, begudes dolces...

                        QUÉ CAL EVITAR I QUÉ RECOMANARIEM

            Pel que fa als sucres hi ha dos punts als quals és especialment important parar atenció. Un l’absorció ràpida i les seves conseqüències, i l’altre si el sucre és refinat o no.

            En primer lloc l’absorció dels sucres és ràpida perquè són molècules simples, en contraposició als hidrats de carboni complexos. D’això no se’n derivaria cap problema si la mucosa de l’intestí estigués en perfecte estat, però a partir d’una determinada edat i segons l’alimentació que es faci, normalment no és així i aquesta mucosa perd gruix i es torna més porosa. Això farà que l’absorció sigui encara més ràpida i el pas dels sucres a la sang pugui ser massiu. Quan passa això el pàncrees respon, per baixar aquests nivells alts de sucre en sang, secretant una hormona anomenada insulina. Sols que un pas tan massiu de sucres a la sang provoca un estrès pancreàtic amb una sobrecàrrega excessiva d’insulina. El problema apareix perquè la vida mitjana de la insulina és més perllongada que la dels sucres absorbits, els quals es consumeixen ràpidament quan encara tenim la insulina en nivells alts. Per tant, tenim ara una glucosa (sucre) ja disminuïda respecte al principi i una insulina alta que continua actuant baixant encara més els nivells de sucre, fins al punt d’induir una hipoglucèmia (nivells baixos de sucre) relativa. Aquesta hipoglucèmia tornarà a despertar l’apetència de dolç i si la satisfem de la mateixa manera tornem al principi accentuant cada cop més la situació, i produint símptomes diversos segons cada persona (cansament, depressió, somnolència, irritabilitat, falta d’atenció...). Això facilita el desenvolupament de trastorns com la obesitat, la diabetis, patologia cardiovascular, creixement de llevats com la Càndida, pèrdua de calci i Vitamina B1... Caldria evitar arribar a aquest punt.

Els sucres no són imprescindibles, poden ser un complement. Per tant recomanaríem un consum moderat dels sucres, clarament a favor dels hidrats de carboni complexos d’absorció lenta. En cap cas entrar en el cercle viciós de consum de dolç per activar-se i quan tornem a defallir en tornem a prendre. Només en situacions que es preveuen d’esforç físic important pot ser aconsellable ingerir dolç per sobre d’allò que és habitual. En els nostres àpats quotidians tenim el costum de prendre unes postres al final, aquest és preferible que sigui una fruita més que un altre dolç, si més no la fruita porta fibra i aquesta alenteix l’absorció dels sucres de la fruita. També seria bo de deixar passar una estoneta entre el segon plat i les postres ja que faciliten així la seva digestió.

            En segon lloc val molt la pena comentar també que el sucre que consumim directament o a través d’aliments que en porten en la seva composició, aconsellaríem que no fos sucre refinat (blanc), degut a la presència de sulfits que s’afegeixen en el seu processament industrial. Els sulfits poden ser causa de trastorns quan s’acumulen el l’organisme i també segons la sensibilitat de cada persona. L’alternativa són els endolcidors i els edulcorants que podríem considerar més naturals i/o innocus. En principi ens referirem a endolcidors si la procedència és d’un producte natural i a edulcorants quan siguin de síntesi química. Els endolcidors que podem utilitzar a casa, recomanables per a una persona prèviament sana, són: el sucre integral de canya no refinat, la fructosa procedent de  fruita (no de síntesi), l’estèvia, la mel, la rapadura o panela i el sucre mascabat, i el sirops (d’agave, poma, palma, arç ...).

El sucre integral de canya no refinat és recomanable que no sigui humit, com enganxós. Quan tenen aquesta aparença, en alguns casos, és per l’addicció de melassa procedent de sucre refinat. No sempre és així. Davant del dubte cal acostumar-se a llegir els ingredients en l’etiquetatge per estar ben informats dels components del producte.

La fructosa procedent de fruita endolceix més que el sucre. Amb menys aconseguim el mateix resultat. El seu consum ha de ser limitat. Algunes marques en el mercat li afegeixen sacarina. La sacarina també sol portar sulfits per la qual cosa no seria aconsellable.

L’estèvia és una planta, actualment de moda, amb un altíssim poder endolcidor. Hi ha diferents presentacions ( pols, gotes ). És recomanable. Cal llegir sempre, insisteixo, els ingredients per estar segurs dels components.

De la mel només comentar que tinguem la garantia de que és natural, sense barreges amb d’altres mels o melasses.

La rapadura i el sucre mascabat són practicament el mateix, la diferencia és el país de procedència. Són el producte del raspat de la canya de sucre amb tots els nutrients que se’n desprenen i amb una mínima manipulació. Donen un sabor molt particular que cada paladar hauria de valorar. També són recomanables.

Els sirops són poc coneguts i utilitzats en l’àmbit domèstic. No són desaconsellables. Cal només comprovar que és un producte net i sense additius.

En general i pel consum a casa el més pràctic és tenir sucre de canya, fructosa i mel. I en comprar dolços mirar que estiguin fets amb sucre de canya o fructosa.

Seria aconsellable que aquests endolcidors fossin de cultiu ecològic, garantirem així la qualitat del producte i la seguretat dels seus components.

Pel que fa a edulcorants industrials podríem acceptar alguns polialcohols com el maltitol, lactitol i xilitol. Aquests edulcorants, si el consum és excessiu, poden tenir efectes laxants, produint diarrea i flatulències. Sabent-ho i prevenint aquests excessos el seu consum no afectaria la nostra salut.

Els que no serien recomanables són edulcorants com el sorbitol, manitol, acesulfam K, aspartam, ciclamat, sacarina, neohesperidina DC, neotam. 

      

         

                      

Dr. Cristòfol Gutiérrez Royo

Franco Berrino: menjar bé per viure millor - Televisió de Catalunya

Franco Berrino: menjar bé per viure millor - Televisió de Catalunya

El doctor Berrino ens diu que la recomanació de l'OMS és que només un 8% de les calories que ingerim siguin proteïnes, i en la nostra societat en mengem el doble de les que es necessiten.

També ens explica per què hem de reduir el consum de carn vermella: és molt rica en ferro, un tipus de ferro que és molt oxidant i que afavoreix la formació de substàncies cancerígenes a l'intestí.

No fa pas tant de temps que es resaltaven les propietats miraculoses de fer dietes hiperproteïques per tal de perdre aquells quilos de més que agafem de tant en tant, i alguns tot sovint. Doncs bé, cal estar alerta i informar-se bé de què són les proteïnes i quan poden esdevenir un problema. 

Aquesta entrevista de televisió de Catalunya feta al Dr. Franco Berrino val la pena per poder donar a les proteïnes el seu valor just, ni més ni menys i entendre de quina manera les podem ingerir millor per al nostre cos, no sempre es troben a la carn, com falsament, durant molt de temps, hem cregut. 

Cal que els nostres fills/es facin un segon plat de carn a diari? cal menjar tanta carn vermella per a poder tenir el ferro suficient? 

Doncs aquí, en aquest enllaç, hi tenim un grapat de respostes.

Receptes de gener

El nostre cuiner, el Sílver , ens convida a gaudir de tres receptes.
Animeu-vos a provar!
Podeu anar a : RECEPTES DE GENER